Mullers n'aizión

Entradas etiquetadas como “teresa claramunt

150 aniversari del naixement de Teresa Claramunt i Creus

 Teresa Claramunt i Creus (Sabadell, 4 de juny de 1862 – Barcelona, 11 d’abril de 1931) fou una dirigent anarcosindicalista catalana. Era una treballadora del ram tèxtil i va fundar un grup anarquista a Sabadell influïda per Fernando Tarrida del Mármol, amb el qual va participar en la vaga de les set setmanes de 1883 on es reivindicava la jornada de les 8 hores. L’octubre de 1884 fou una de les fundadores de la Secció Vària de Treballadores Anarco-col·lectivistes de Sabadell, amb Ángeles López de Ayala i Amàlia Domingo impulsà el 1892 la primera societat feminista espanyola, la Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona. I en 1905, va escriure “La mujer. Consideraciones sobre su estado ante las prerrogativas del obrero”, encara vigent avui dia.

Fou detinguda després de l’esclat d’unes bombes al Gran Teatre del Liceu de Barcelona del 1893, i tornà a ser-ho en la repressió del Procés de Montjuïc (1896), durant el qual fou colpejada brutalment, cosa que li provocarà seqüeles per a la resta de la seva vida. Tot i que no fou condemnada per cap delicte, després del judici fou confinada a Anglaterra fins al 1898. Fundà la revista El Productor (1901) i participà activament en les reivindicacions socials de principis de segle XX. Col·laborà a La Tramuntana, a La Revista Blanca i dirigí el diari El Rebelde el 1907-1908.

El 1902 va prendre part en els mítings en solidaritat amb els vaguistes del metall i en els de la vaga general del febrer de 1902. Fou novament detinguda després dels fets de la Setmana Tràgica l’agost de 1909 i confinada a Saragossa, on el 1911 impulsaria l’adhesió dels sindicats locals a la CNT i també la vaga general de 1911, cosa que li comportà un nou empresonament. Ja molt malalta i reclosa entre el llit i una cadira, la policia escorcollà el seu pis després de l’atemptat contra el cardenal Soldevila a Saragossa el 4 de juny de 1923, buscant proves que la comprometessin. El 1924 tornà a Barcelona, però la paràlisi progressiva l’allunyà de les seves activitats públiques.

Anuncios