Aragonés y Prau! Català i Prou!

 

Aragonés

Que en ye de periglosa a incultura y a inorancia…una tierra como Aragón con una gran riqueza cultural, ha de tornar a veyer como a inorancia e incultura d’as personas que dicen representar-nos y que bellas vegadas gosan  decir esfender-nos (que poquet les cuesta plenar-se a boca de mentiras), enristen una vegada más ixa riqueza. Tornan a pisotear y minusvalurar dos d’as luengas que se charran en Aragón, o catalán y l’aragonés.

O catalán que muito carnuz, ye terne que terne en rebatizar-lo ta continar refirmando a ixe anti-catalanismo casposo, rancio, faixista y de fatos. Pero en Aragón se charra Catalán, luenga que compartimos con atros pueblos y que enriquece a multiculturalidat d’ista tierra. Y l’aragonés (u mal clamau fabla), luenga que encara pervive y se conserva muitismo más d’o que nos quieren fer veyer, con tot y con ixo ye de raso desprotechida por as institucions aragonesas. Por ixo cal protecher istas luengas, y más que más, os dreitos d’os suyos fablants, ta fer más facil a suya transmisión cheneracional y asinas guaranciar o suyo esdevenidero.

Porque as dos luengas se charran en Aragón, pese a os intentos d’ afogar-las por meyo de lapos, capones, moflas,…a os suyos charradors, y que asinas istos atraviés d’a vergonya y os trucazos isen xublidando y arrinconando as suyas propias luengas. Nunca no xublidaré as parolas d’a mia lola quan yo feba servir parolas como pozal, zaborro, tajador, esbarizar,…y ella me deciba “Ay! no charres asinas, no digas ixas cosas, que a yo me pegaban por decir-las”.

Aragón historica y actualment ha estau una tierra de mestizache y de interculturalidat, cuna y casa d’istas dos luengas y agora de muitas más. Queremos que asinas contine estando y asinas será encara que se encerrinen en estorbar-nos y en que ixa riqueza cultural se cacegue. Ya que o nacionalismo español nunca no ha sabiu rispetar as riquezas culturals d’os pueblos, prebando siempre imposar un modelo unico. Por ixo nusatras queremos chilar bien alto que en Aragón tamien se charran y se charrarán  l’aragonés y  o catalán, que continaremos refirmando-los, espardindo-los y que nunca no dixaremos de esfender-los.

Entalto Aragón libre!!! Esfendamos a nuestra luenga!!! Visca Aragó lliure!! Desfensem la nostra llengua!!!

Català

Què perillosa és la incultura i la ignorància… una terra com l’Aragó amb una gran riquesa cultural, ha de tornar a veure com la ignorància i incultura de les persones que diuen representar-nos i que de vegades s’atreveixen a dir defensar-nos (que poc els costa omplir-se la boca de mentides), ataquen una vegada més aquesta riquesa, com tornen a trepitjar i menysprear les dues llengües d’Aragó, el Català i l’Aragonés.

El Català que molt garrulo i garrula, s’entesten a rebatejar per seguir donant ales a aquest anti-catalanisme caspós, ranci, feixista i de babaus. Però a l’Aragó es parla Català llengua que compartim amb d’altres pobles i que enriqueix la multiculturalitat d’aquesta terra. I l’Aragonés (o mal anomenada fabla), llengua que encara perviu i es conserva molt més del que ens volen fer veure, malgrat que està totalment desprotegida per les institucions aragoneses. Per això cal protegir aquestes llengües i sobretot els drets dels seus i les seves parlants, per afavorir la seva transmissió generacional i així assegurar el seu futur.

Perquè les dues llengües es parlen a l’Aragó, malgrat els intents d’ofegar-les per mitjà de pals, capons, insults,… als seus parlants, i que d’aquesta manera a través de la vergonya i dels cops de regle s’anessin oblidant i arraconat les llengües pròpies. Mai oblidaré les paraules de la meva àvia quan feia servir paraules amb pozal, zaborro, tajador, esbarizar,…i ella em deia “Ay! No parlis així, no diguis aquestes coses, que a mi em pegaven per dir-les”.

L’Aragó, històricament i actualment, és una terra de mestissatge i de interculturalitat, bressol i casa d’aquestes dues llengües i ara de moltes més. I volem que així segueixi essent i així ho serà, doncs s’entesten a posar-nos traves per a que aquesta riquesa cultural es perdi. El nacionalisme espanyol mai ha sabut respectar la riquesa cultural dels pobles, volen sempre imposar un model únic. Per això nosaltres volem cridar ben alt que a l’Aragó també es parla y es parlaran l’Aragonés y el Català, que continuarem reafirmant-les, difonent-les i mai deixarem de defensar-les.

Visca Aragó lliure!! Desfensem la nostra llengua!!! Entalto Aragón libre!!! Esfendamos a nuestra luenga!!!